Issn 2308-0590 Индекс 74661 ШӘКӘрім



Pdf көрінісі
бет8/15
Дата03.03.2017
өлшемі1,73 Mb.
#7279
1   ...   4   5   6   7   8   9   10   11   ...   15

2013 №4 (21)

ӘДЕБИЕТТАНУ ЖӘНЕ ТІЛ БІЛІМІ

47

language.  This  information  was  not  known  to

common people).

It  was  not  until  decades  later;  in  the  1990s

that  we  learned  that  in  three  days  after  his  arrest

Sietkulov  was  shot.  His  burial  place  remains

unknown until now and furthermore, the family has

no other physical momentos to remember him by,

not even one picture as everything was confiscated

- the library, valuables, furniture. The only “reward”

for the decades of obscurity and excruciating worry

was the decision of the commission on enacting the

order  of  the  Presidium  of  the  Supreme  Soviet  of

the  USSR  “On  additional  measures  in  restoring

justice  in  relevance  to  the  victims  of  the  political

repression.” (April 25, 1989). The document given

to the family reads that Mukhamedkhan Seitkulov

is  fully  rehabilitated.  Seitkulov’s  younger  brother

was sent to “Belamor-Canal”, soon after he died.

This took place not long ago. But then in 1937

Kayum  felt  very  quickly  what  it  meant  to  be  the

son of “an  enemy of the  nation”. He was expelled

from the Pedagogical Institute. Newspapers wrote

about  “the son  of  the bai  who had  no  right to  be

next  to  decent  people”.  Kayum  had  to  perform

physical labor to support his family as he could not

get other job with the label of “outcast”. He loaded

coal in fire-boxes, unloaded trucks and did any other

work he could get. It took time to be reinstated at

the Institute.

At the age of 16 Kayum started his teaching

career at the courses of the Kazakh language, but

he earned his first salary at the age of 14. Knowledge

of  several  languages,  professional  skills  in  seeing

the  value  of  literary  work,  his  own  poetic  and

playwright  talent  molded    Mukhamedkhanov  into

a good translator. It was translation that was a pass

for the future man of letters. One day his father’s

frequent  guest,  Idris  Mustambayev  (a  prominent

representative of the Kazakhs intelligentsia) asked

Kayum to come to his home. He showed him a thick

manuscript  in Arabic  language  and  asked  him    to

read it .

“I read it all well, “– recollected Kayum many

decades after.

-And can you translate it and rewrite it from

the Arab script into the Latin one? What would you

say?


-Well,  aga,  I  will  try.  (note:  “aga”  means

respectful address to elders). With these words I took

the manuscript home. I sat day and night for twenty

days to complete the assignment.

When  I  brought  the  work  to  Mustambayev

he  said:  “You  did  the  work  well  and  accurately.”

He shook my hand and gave me a hug. I was about

to leave when  Mustambayev gave me some  money.

I was perplexed and  did not want to take it

- This will not do, he said. This is your hard

work  and  excellent  result. Any  work  should  be

rewarded.

  “So,  this  is  how  I  first  earned  money”,  -

Kayum recollected.

In 1930-s Kayum created a number of verses

and  poems. As  it  was  mentioned his  poetic  talent

was  vividly  revealed  in  the  verse  of  the  State

Anthem.


A  GREAT  TEACHER  AND A  GREAT

STUDENT

Kayum’s research path started at the end of

1930-s under the guidance of Auezov who supported

Kayum  morally  after  his  father’s  arrest.  Mukhtar

Auezov  called  Kayum    “My  young  talented

brother”. He fully trusted Kayum in any assignment

he gave to him. A great teacher – Mukhtar Auezov

created  great  tasks  for  his  student  and  follower

Kayum  Mukhamedkhanov.  He  set  forward  three

main tasks to Kayum:

1. To start the new research path – the literary

school of Abai’s followers and students

2. To prepare the basis and establish the first

ever museum of Abai in Semipalatinsk

3. To find, restore and keep purity of Abai’s

original verses and poems by means of conducting

scrupulous text analysis

Three  great  tasks  were  given  by  the  great

teacher  Mukhtar  to  a  student  Kayum  which  he

implemented  with  excellence  and  high

professionalism. The contribution to the nation and

dignified behavior and deeds of Kayum give us the

right to call Kayum the great student of Auezov –

the great teacher.

When Kayum was a student of the Philology

Department  at  the Pedagogical  Institute  he  under

Mukhtar’s  guidance  began  the  titanic  work  on

studying  and  preserving  Abai’s  heritage.  Kayum

took Auezov’s  class  in  the  Kazakh  literature.  On

2013 №4 (21)

ӘДЕБИЕТТАНУ ЖӘНЕ ТІЛ БІЛІМІ


48

Mukhtar Auezov’s advice he began a  research study

on  the  creative  activities  of  Abai’s  followers:

Akilbai, Magavya, Aubakir, Arip, Turagul, Kakitai,

Kokpai, Aset and others.   He also did scrupulous

text analysis of  their literary works that were fast

disappearing.  He  wrote  down  their  creative

biographies by  collecting in small  pieces evidence

of their life. Mathematically accurate work on texts

analysis  helped  Kayum  to  reveal  their  poetic  and

literary  works, to  identify  which  works belong  to

what  poets  to  preserve  them  for  generations.   At

that  time  Kayum  made  a  research  grounded

argument for the very notion of “Literary school of

Abai”. Thirteen research articles on this topic were

published by him when he was a student!

It  was  not  only  teacher-student  relationship

that  was  established  between  Auezov  and

Mukhamedkhanov,  the  researchers  of  life  and

creative activity of Abai, two men of literature. It

was the souls’ attraction that is sometimes stronger

than  the  relations    by  blood.  Moreover,  warm

relations  and  frequent  meetings  continued  when

Kayum had his own family. His wife Farkhinur took

care of Mukhtar Auezov, she mended his clothes,

washed his beloved shirt with a collar fastening at

side. It is that shirt Auezov is wearing when he and

Mukhamedkhanov were pictured together. In 1940

Auezov came to Semipalatinsk on a regular basis.

He stopped at  Kayum’s house. At the   request of

Auezov Kayum’s mother Makipjamal and his wife

Farkhinur  had their pictures taken in the national

dresses of the elderly and the young Kazakh women

of  Abai’s time. Those costumes were carefully kept

in Kayum’s house. Mukhtar Auezov explained that

these  pictures  were  needed  for  the  theatre

performance of his play “Abai” so that the theater

producer Tokpanov would understand how Kazakh

women of that time looked like. Now these unique

pictures are kept in our house as family relics.

Mukhtar –aga frequently stopped in Kayum’s

house when he moved out of Semipalatinsk. Here

he  was  treated  as  a  family  member.  Distances

separated two researchers, the two close friends but

they continued their discussions in correspondence.

The  correspondence  between    them    would  fill  a

file  cabinet. Auezov  was  writing  his    epic  novel

about Abai  at  that  time.  He  trusted  his  younger

follower  and  respected  his  views  and  ideas  very

much.  Auezov    would  ask  Kayum  to  collect

necessary materials, to meet Abai’s contemporaries

who  were  still  alive,  to  clarify  many  archive

documentary  details,  to  check  the  locations  of

Kazakh auls (note: villages), and many other tasks

needed for his writing.

We  must    note  that  the  correspondence

between  Auezov  and  Mukhamedkhanov  was

confiscated by the KGB at Kayum’s arrest in 1951

could have lent more light on the Auezov ‘s creation

of the epic novel “Abai’s Path”, a  work that reflects

a  significant  stage  in  literary  and  research  life  of

the great writer Mukhtar Auezov. This means that a

huge  layer  of  the  historical  and  cultural  heritage

disappeared. This unique correspondence was never

returned to Kayum despite the many appeals to KGB

and other officials.

Equally  unsuccessful  was  his  appeal  on  the

same issue in 1981 to the Central Committee of the

Co mmunist  Part y  of  Kazakhstan.  Kayum

Mukhamedkhanov wrote:

  “…When  I  was arrested  many  books  from

my personal library and historical documents were

confiscated. Among those documents there were all

letters of Mukhtar Auezov when he wrote the epic

novel “Abai’s Path”. These letters present a special

historical  value  as  I  am  currently  researching

Auezov’s  biography. All  my  previous appeals  and

endeavors to receive the letters written by Auezov

to me have been unsuccessful…”

Some draft pieces of Kayum’s letters to the

teacher were preserved. One piece reads:

“Mukhtar-aga!

 I have sent to you thorough information based

on the museum’s archives and other sources about

the  life  and  the  creative  activity  of  Dolgopolov.

Boris  Aleksandrovitch  (note:  he  was  Kayum’s

colleague in the museum of Abai) went 

to

Moscow to get acquainted with the family and the



relatives  of  Nifont  Ivanovitch  Dolgopolov.  They

sent  us  his  books  as  well  as  the  pictures  of

Do lgopolov.  Last  year  his  daughter  wro te

reminiscences about her father that she sent to us

with  his  pictures  too.  We  have  also  received  a

response on our inquiry from the regional museum

of  the  city  of  Gorky.  There  is  a  division  of

Dolgopolov in that museum. There is a street and a



2013 №4 (21)

ӘДЕБИЕТТАНУ ЖӘНЕ ТІЛ БІЛІМІ

49

hospital named after Dolgopolov in Gorky. All the

above  said  information  speaks  for  him  to  live  a

dignified  life.

We will go on in this search. In a word, we

had better not to listen to the gossip

a b o u t

Dolgopolov.  We  need  to  defend  him.  As  for

Jirenshin is concerned, he is alive and he can defend

himself. He will continue sharing his own point of

view…

“I nurtured the dog from a puppy



 And I have known its teeth

 I taught the archers the art of marksmanship

Аnd I myself have become their target”

 (Abai)


June 28, 1950

Kayum”


Today only this small piece of paper can lay

foundations for rigorous research. For example, the

research on Nifont Ivanovitch Dolgopolov - Abai’s

friend as well as a famous doctor and progressive

thinker. He was sent to Semipalatinsk in prison in

1884.  Dolgopolov  stayed  in Abai’s  aul  from  June

through August 1885. When Auezov wrote the epic

novel  “Abai’s  Path”  he  used  Dolgopolov  as  a

prototype  of  the  literary  hero  Fedyor  Ivanovitch

Pavlov.  It  can  be  a  research  about  the  heated

discussions  between  t he  two  groups  of  the

researchers  –  those  who  supported  the  objective

truth in revival of the historic past and the pseudo-

researchers ready to serve the ethnic and political

exercises of the Soviet power. The latter wanted to

portray Abai in the national literary study as a poet

without  followers, separated from his environment.

This picture would meet the Party’s expectations.

Or it can be a research about the two Semipalatinsk

researchers  of  the  life  and  the  creative  activity  of

Abai  –  Kayum  Mukhamedkhanov  and  Boris

Aleksandrovitch Akerman. And lastly this piece of

the  letter  makes  us  to  realistically  assess  the

catastrophic  loss  of  the  entire  correspondence

between  two  great  people,  Mukhtar Auezov  and

Kayum  Mukhamedkhanov…

But this all will be later. Meanwhile one more

hardship,  one  more  terrifying  stage  took  place  in

Kayum’s life. In 1941 the World War II broke out.

And  even  here  Kayum  felt  how  distrustful  and

suspicious  was  the  attitude  of  the  power  to  the

descendants  of  the  “enemies of  the  nation”.  Such

people as Kayum were drafted into the Labor Army.

Kayum  served  nearby  Sverdlo vsk  and

Magnitogorsk    in  1941-1942.  The  researcher

wielded  a sledge hammer to hollow out solid soil

for building  defense fortifications. He gave himself

up  to  this  “black’  labor  entirely. At  that  time  the

heavy physical labor  took a toll on  his health. He

was awarded medal for his labor. Kayum’s younger

brother  Mauletkhan  was  sent  to  the  Northern

submarine  fleet.  He  went  missing  in  the  war.

Kayum’s elder brother Kurmangali came back from

the war with serious injuries, shortly after returning

he died in a snowstorm.

In 1942 Mukhamedkhanov was hospitalized

and afterwards demobilized from the Army.

On  coming  back  home  Kayum  resumed

teaching at the Semipalatinsk Pedagogical Institute

and  he  was  entirely  absorbed  with  creative  and

research work.

Kayum’s  main  research  topic,  starting  from

1939 when a student, through 1950  when  a faculty

member of the Semipalatinsk Pedagogical Institute

and the director of Abai’s museum, was “The literary

school  of  Abai”.  For  the  first  time,  a  thorough

analysis of the creative activity of Abai’s followers

was  introduced  in  academic  research,  definitely

premier and  ground-breaking work. Among Abai’s

followers  were Akilbai,  Magaviya,  Kokpai, Aset,

Arip, Turagul, Kakitai, Aset and many other talented

poets, composers, and musicians. This was the first

systematic  work    on  the  generation  of  the  poets,

Abai’s  followers.  Kayum’  dissertation  (318  pages

of the research text and 478 pages of the appendices)

was prepared based on the unpublished manuscripts

of Abai’s followers. Most of these matchless works

were revealed and collected by Kayum himself! He

scoured  the  countryside,  visiting  all  the  places

related  to Abai  and his  followers.  He  interviewed

those  who  had  known Abai  and  his  followers,

documented his findings and collected their creative

work fragment by fragment, piece by piece. Kayum

found  a  number  of  Akilbai’s  poems  that  were

considered lost by that time. The text of Akilbai’s

poem “Zuluz” was a sensational discovery. In the

middle of last century only 104 lines of the poem

were known, but Kayum discovered 140 additional



2013 №4 (21)

ӘДЕБИЕТТАНУ ЖӘНЕ ТІЛ БІЛІМІ

50

lines  during  his  research.  Kayum  no t  only

discovered  the    romantic  poem  of Aset  “Salikha-

Samen” but also wrote its first analysis.

However,  Kayum    Mukhamedkhanov  did

more than tireless research and meticulous recording

of the oral tradition. For the first time, he formulated

and  justified  the  very  fact  of  the  existence  of  the

literary school of Abai’s followers! This became a

distinctive bridge that connected two sides of abyss:

on the one side there was Abai and on the other one

the Soviet Kazakh literature. A special attention of

the  researcher  was  focused  on  the  accurate  and

detailed  analysis  of  the  creative  assignments  that

Abai used in his work with the followers. Equally

important  was  the  research  on  their  collective

discussions  of    creative  works,  main  genres  and

styles of works and the development of free critics.

Mukhamedkhanov  showed  creative  interrelations

of  Abai’s  followers’  works  to Abai’s  poetry.  He

defined independent value of every poetic creativity

of that generation and their connecting role between

Abai’s heritage and the Kazakh Soviet literature.

It seemed that a young researcher was in store

of triumph: excellent job, priceless discoveries, all

round and thorough analysis… On April 7-th 1951

Mukhamedkhanov presented his research findings

in  front  of  the  United  Scientific  Council  of  the

Institute of Language and Literature and the Institute

of  History,  Archeology  and  Ethnography  of  the

Academy  of  the  Sciences  of  the  Kazakh  Soviet

Socialist Republic. The defense of his dissertation

led to heated discussions that lasted for three days!

This was the beginning of a sharp struggle for Abai

and  his  followers. The defense  of  the  dissertation

by  Kayum  reflected  the  political  situation  in  the

state, in culture and in literature.

Therefore it was quite clear during the defense

of the  dissertation that the  then philologists  – the

servants  of  the  ideology  would  do  everything

possible to root out the very notion of “Abai’s school

of  followers”  from  the  research  discourse.  There

existed only one school, that of Marxism-Leninism.

One  can  easily  see  the  consequences  for

Kayum that the following comment of the professor

Jumaliev during harsh Stalin time could have:

 “…the author takes an apolitical position. He

considers  Abai’s  son  Turagul  as  his  follower

whereas  Turagul  had  undergone  confiscation  in

1928… The  author of  the dissertation  writes that

“Kokpai  was  the  best  and  the  closest  friend  of

Abai..” Kokpai can never ever be considered to be

Abai’s  follower.  His  poems…are  reactionary,  he

sings  of  khan  and  monarchic  movement  of

Kasimov… Praising khans is not a good argument

for considering Kokpai as Abai’s follower. The Party

press  sets  a  goal  of  eliminating  any  praise  of

Kenesary  Kasimov”.  Equally  dangerous  sounded

the professor Nurishev who declared that “this work

must be considered as pulling in the soviet research

the anti Marxist views on part of both the author of

the dissertation Mukhamedkhanov and his research

supervisor Auezov”.

The young scholar was blamed for referencing

to Auezov’s works, the latter having had undergone

accusations and imprisonment. The involvement of

the  Coryphaeus  of  the  Kazakh  literature  Sabit

Mukanov  with  his  delicate  aesthetics  feeling

sounded  especially  painful  and  unexpected.  A

peaceful  research  discussion  became  a  rally  of

political  proclamations.  The  attackers  on Auezov

and Mukhamedkhanov talked on everything but the

research  itself.  They  talked  on    Lenin  and  Marx,

feudal  times  and  pan  Islamism.  With  this  all  the

majority of  the attackers ,  the so  called “research

judges” had not even read a piece of work of Abai’s

followers  but  they  all  were  ready  to  evaluate  its

existence. The  stream of  frenzied  words  hindered

many from  hearing Auezov’s message:

  “You  wanted  to  cancel  with  one  stroke  of

your pen all that has been achieved in the research

on  Abai.  With  this  no  one  of  you  have  ever

contributed  a bit  in  this  research…Today you  are

willing detach Abai from his literary environment.

Instead  you  should  analyze  and  evaluate  this

rigorous research on its own merits. You are doing

all this not for the sake of truth or research but in

order to hurt a young scholar who has been working

seriously  on  it  for  twelve  years.  Today  he  has

demonstrated  that  he  is  undoubtedly  a  rigorous

scholar and a talented researcher.”

Kedrina, another renowned  expert in  Kazakh

literature,  was  also  ignored.  She  argued  for  the

unique    significance  of  Mukhamedkhanov’s

research topic as it  “helps to successfully research

the actual problems of the literary critics. His work

is  not  an  archive  research  but  it  is  an  operational

2013 №4 (21)

ӘДЕБИЕТТАНУ ЖӘНЕ ТІЛ БІЛІМІ


51

mean for the research development.”

In the long run the dissertation was defended.

The  attacks  continued.  Mukhamedkhanov’s

research became in the center of debates on which

major  opponent  of  the  research  findings  became

Sabit Mukanov. Kayum  Mukhamedkhanov had to

prove…, not the value of his research but  the very

fact of the existence of Abai’s literary school!

In June 1951 Mukhamedkhanov took the floor

with the speech. He said:

 “A teacher without pupils is a widower”, Abai

noted in one of his words of wisdom. Abai’s enemies

did not take a risk of lifting their hands against him.

So  popular  he  was  among  Kazakh  people.  They

would rather made great efforts to leave him without

followers. By  intrigue, intimidation,  sending them

away  and  even  killing  them  “the  wolves  pack”

deprived Abai of his supporters and followers. They

made  some  keep  silent  and  some  took  their  side.

Do  the  debaters  understand  that    by  denying  the

existence of the literary school of Abai they leave

the teacher without pupils, the poet without readers

of his  poetry? They made Abai a widower, a tragic

single  man.  Do  they  really  see  what  it  means  to

neglect Abai,  to  deny  his  outstanding  role  in  the

history of our literature and  culture? By doing so

they  present Abai  as  an  occasional  phenomenon

without followers and supporters of his ideas in his

lifetime and after his death.”

On  the  13-th  of  October  1951  a  defeating

publicatio n  in  the  republican  newspaper

“Kazakhstanskaya  Pravda”  took  place.  It

condemned  Kayum  Mukhamedkhanov  for  his

wrong research ideas and false concepts: “…some

literary  critics  of  Kazakhstan  made  rude  political

mistakes  by  prophesying  anti  research,  bourgeois

concepts of the so-called “school of Abai”… It drove

to the following: in April 1951 the united Research

Council on humanities of the Academy of Sciences

of  the  Kazakh Soviet  Socialist  Republic  accepted

to  defend  and  implemented  the  defense  of  the

harmful dissertation of Mukhamedkhanov “Literary

School  of Abai”.  Under  the  umbrella  of  “Abai’s

followers”  he  praised  bourgeois  nationalists  who

became sharp enemies at the Soviet  times.”

Kayum Mukhamedkhanov did not pay heed

to  the  public  “whipping”  at  the  defense  of  the

dissertation and to the attacks in central press and

by the local Party leaders. No, he did not. And soon

he  was  harshly  punished.  The  former  leader  of

Kazakhstan  Kunayev  wrote  in  his  book  “On  my

Times”:

“…It is necessary to note that after the war



unjustified  repression  against  the  outstanding

representatives  of  the  culture  and  research  of

Kazakhstan  did  not  stop.  The  famous  historians

Bekmakhanov  and  Suleimenov  were  arrested  and

sentenced to many years of imprisonment. The same

fate  followed  the  philologists  Ismailov  and

Mukhamedkhanov, the latter being imprisoned for

the  “nationalistic  mistakes”  in  the  research  of  the

literary school of Abai.” Kunayev also pointed out

to  the  activities  of  the  ideological  leaders  of  that

time:

“Shayakhmetov exercised gross faults relating



to  the  best   representat ives  of  the  Kazakh

intelligentsia. The policy became even more severe

and took an acute turn in 1951-1954 when Suzhikov

became  the  Secretary  on  Ideology  of  the  Central

Committee  of  the  Communist  Party.  One  can

imagine the impact of the massacre Party resolutions

about  anti  nation  essence  of  the  best  epos  and

research works of the many philologists, historians

and  entire  research  teams.  The  best  fiction  like

Auezov’s  epic  novel  about  Abai  was  strongly

criticized  in  t he  article  in  the  newspaper

“Kazakhstanskaya Pravda” (“Kazakhstan truth”) of

June 1953. The accusations in the press and at public

meetings  were  followed  by  actual  arrests  of  the

cultural leaders mentioned above.”

Kayum’s book “The Collection of the Poets’

Works of Abai’s Environment” very soon became a

bibliographic rarity. The foreword to it was written

by  Auezov.  The  biographies  were  collected,

compiled and the textological commentaries to the

works  were  prepared  by  Mukhamedkhanov.  This

was a unique monograph based on his dissertation

on Abai’s followers. The book was confiscated and

its whole  edition was destroyed. This book  had a

chance to see the light only in forty two years when

in 1993 the first volume was published. The fourth

one was published in 1997. These books are now

the fundamentals of the research on Abai and readers

in  the  Kazakh  literature.  The  names  of  all Abai’s

followers 

t hat 

were 


researched 

by

Mukhamedkhanov  are  included  in  all  books,




Достарыңызбен бөлісу:
1   ...   4   5   6   7   8   9   10   11   ...   15




©emirsaba.org 2024
әкімшілігінің қараңыз

    Басты бет